CONSONANTS OCLUSIVES A FINAL DE PARAULA.
1. ES PRONUNCIEN SORDES QUAN:
-Es troben davant de pausa: club [klúp], grup [grúp], fred [frét], avet [avét].
-Es troben davant de paraula començada per vocal: club animat [klúp animát], grup armat [grúp armát], psicòleg infantil [sikólek imfantíl], sac ample [sák ámple].
-Es troben davant d’una paraula començada per consonant sorda: club social [klúp sosiál], grup tradicional [grúp tradisionál], fred polar [frét polár], clot fondo [klót fondo].
2. ES PRONUNCIEN SONORES QUAN:
-Es troben davant de paraula començada per consonant sonora: club d’amics [klúb damíks], príncep blau [prínseb blaw], fred matutí [fréd matutí], blat bort [blád bórt].
CONSONANTS FRICATIVES I AFRICADES A FINAL DE PARAULA.
ES PRONUNCIEN SONORES QUAN:
-Es troben davant de paraula començada per vocal: pes atòmic [péz atómik], braç esquerre [bráz eskɛ́re], roig encés [rɔ́dʒ ensés].
-Es troben davant de paraula començada per consonant sonora: pes mosca [péz móska], despatx nou [despádʒ nɔ́w], braç dret [bráz drét].
| LA VOCAL “e” OBERTA | LA VOCAL “o” OBERTA
|
| En posició tònica, la vocal “e” pot ser oberta, [ɛ́], com en cel, o bé tancada, [é], com en festa. | En posició tònica, la vocal “o” pot ser oberta, [ɔ́], com en port, o bé tancada, [ó], com en gos. |
| PARAULES AMB “e” OBERTA | PARAULES AMB “o” OBERTA |
| -Davant de l, l.l, rr, r: celo, serra. | -Davant les vocals i, u: ou. |
| -En el diftong eu: correu, peu | - En quasi totes les esdrúixoles: òptica. |
| - En quasi totes les esdrúixoles: època. | -En termes científics: fibrosi. |
| -En termes científics: cèl.lula. | -En les terminacions –oc/a: bajoca, -oig –oja: roig, -ol/a: perol, cassola, -ort/a: tort, porta, -ost/a: composta, -ot/a: granota |
| -En paraules amb les terminacions cultes -ecte/a, -epte/a: directe, inepte, recepta. |
ELISIONS VOCÀLIQUES
-A, E, àtones desapareixen en contacte amb altra vocal:
un(a) hora, camí (e)stret, sens(e) orgull, carro (e)stret.
-A, E àtones en contacte. Desapareix la E: mitja (e)ntrada.
-I, U, àtones. No hi ha elisió: una història.
-Vocals tòniques en contacte es pronuncien sempre.
