Res no és mesquí

Joan Salvat-Papasseit: Res no és mesquí. (L'irradiador del Port i les gavines, 1921)

Res no és mesquí ni cap hora és isarda,
ni es fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.


Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern -Primavera d'istiu.
I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament.


Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.


Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

CLASSIFICACIÓ DE LES CONSONANTS






MODE D’ARTICULACIÓ PUNT D’ARTICULACIÓ

BILABIALS LABIODENTALS DENTALS ALVEOLARS PALATALS VELARS

SORDA SONORA SORDA SONORA SORDA SONORA SORDA SONORA SORDA SONORA SORDA SONORA

OCLUSIVES [p]

pou [b]

bo [t]

tapat [d]

dit [k]

casa [g]

gat, guerra

FRICATIVES [f]

font [v]

avall [s]

sal, bossa [z]

casa

zero [ʃ]

Xàtiva

calaix [ʒ]

joc, gel.

AFRICADES [ts]

potser [dz]

dotze [tʃ]

cotxe,

roig [dʒ]

metge, petja

NASALS [m]

mar [n]

noia [ɲ]

canya

LATERALS [l]

local [ʎ]

llop

VIBRANTS [ɾ]

cara

[r]

carro, ràpid

Miquel Martí i Pol

HEUS ACÍ, S’ESTIMAVEN (He heretat l’esperança, 1963-67)


Heus ací, s'estimaven.
Tan senzill com això.
Hauria estat una molt bella història
i al capdavall els anys...

I és que ho sabien;
sabien que amb el temps
els sentits s'aquieten
i sabien que els mots
a poc a poc retornen
a llur incert origen.

I tanmateix haurien
viscut aquell amor
tan fràgil sens témer
l'oblit, com qui s'atura
per reposar una estona
sota una ombra benigna.

Hauria estat una molt bella història.
Però la gent..., la llei...
Se'ls faria dura
la veu de tant no poder dir les coses
i eren massa orgullosos
per doblegar-se i massa
valents per tancar els ulls.

I bé; van créixer
rebels i esperançats, potser una mica
massa solemnes, com dos arbres
sorgits enmig d'un erm,
com dos grans arbres.

Heus ací, s'estimaven.
I s'estimen encara.


ARA MATEIX (L’àmbit de tots els àmbits, 1980).


Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Apunts de Fonètica

CONSONANTS OCLUSIVES A FINAL DE PARAULA.

1. ES PRONUNCIEN SORDES QUAN:

-Es troben davant de pausa: club [klúp], grup [grúp], fred [frét], avet [avét].

-Es troben davant de paraula començada per vocal: club animat [klúp animát], grup armat [grúp armát], psicòleg infantil [sikólek imfantíl], sac ample [sák ámple].

-Es troben davant d’una paraula començada per consonant sorda: club social [klúp sosiál], grup tradicional [grúp tradisionál], fred polar [frét polár], clot fondo [klót fondo].

2. ES PRONUNCIEN SONORES QUAN:

-Es troben davant de paraula començada per consonant sonora: club d’amics [klúb damíks], príncep blau [prínseb blaw], fred matutí [fréd matutí], blat bort [blád bórt].

CONSONANTS FRICATIVES I AFRICADES A FINAL DE PARAULA.

ES PRONUNCIEN SONORES QUAN:

-Es troben davant de paraula començada per vocal: pes atòmic [péz atómik], braç esquerre [bráz eskɛ́re], roig encés [rɔ́dʒ ensés].

-Es troben davant de paraula començada per consonant sonora: pes mosca [péz móska], despatx nou [despádʒ nɔ́w], braç dret [bráz drét].

LA VOCAL “e” OBERTA	LA VOCAL “o” OBERTA
En posició tònica, la vocal “e” pot ser oberta, [ɛ́], com en cel, o bé tancada, [é], com en festa.	En posició tònica, la vocal “o” pot ser oberta, [ɔ́], com en port, o bé tancada, [ó], com en gos.
PARAULES AMB “e” OBERTA	PARAULES AMB “o” OBERTA
-Davant de l, l.l, rr, r: celo, serra.	-Davant les vocals i, u: ou.
-En el diftong eu: correu, peu	- En quasi totes les esdrúixoles: òptica.
- En quasi totes les esdrúixoles: època.	-En termes científics: fibrosi.
-En termes científics: cèl.lula.	-En les terminacions –oc/a: bajoca, -oig –oja: roig, -ol/a: perol, cassola, -ort/a: tort, porta, -ost/a: composta, -ot/a: granota
-En paraules amb les terminacions cultes -ecte/a, -epte/a: directe, inepte, recepta.

ELISIONS VOCÀLIQUES

-A, E, àtones desapareixen en contacte amb altra vocal:

un(a) hora, camí (e)stret, sens(e) orgull, carro (e)stret.

-A, E àtones en contacte. Desapareix la E: mitja (e)ntrada.

-I, U, àtones. No hi ha elisió: una història.

-Vocals tòniques en contacte es pronuncien sempre.

Consonantisme

MODE D’ARTICULACIÓ

PUNT D’ARTICULACIÓ

BILABIALS

LABIODENTALS

DENTALS

ALVEOLARS

PALATALS

VELARS

SORDA

SONORA

SORDA

SONORA

SORDA

SONORA

SORDA

SONORA

SORDA

SONORA

SORDA

SONORA

OCLUSIVES

[p] pou

[b] bo

[t] tapat

[d] dit

[k] casa

[g] gat, guerra

FRICATIVES

[f] font

[v] avall

[s] sal, bossa

[z] casa zero

[ʃ] Xàtiva calaix

[ʒ] joc, gel.

AFRICADES

[ts] potser

[dz] dotze

[tʃ] cotxe, roig

[dʒ] metge, petja

NASALS

[m] mar

[n] noia

[ɲ] canya

LATERALS

[l] local

[ʎ] llop

VIBRANTS

[ɾ] cara [r] carro, ràpid

Apunts de fonètica per a Selectivitat